Per la Dra. Mireia Martí i Salvador
Fisioterapeuta especialista en Osteopatia Integrativa i Salut Vital · Corporalment
En els últims anys, la ciència ha fet un salt qualitatiu en l’estudi de l’envelliment.
Sabem que envellir és un procés natural i inevitable, però també que el ritme i
la qualitat amb què envellim depenen molt del nostre estil de vida i de la nostra
salut global.
El que potser sorprèn més és que l’edat cronològica (els anys que tenim) no
sempre coincideix amb l’edat biològica, és a dir, amb l’estat real dels nostres
teixits, òrgans i funcions corporals.
Un article recent publicat a Physiological Reviews (Furrer & Handschin, 2025)
revisa a fons aquest tema sota el títol “Biomarkers of Aging: From Molecules
and Surrogates to Physiology and Function”, i ofereix conclusions molt valuoses
per a la pràctica clínica i la prevenció.
Què són exactament els biomarcadors de l’envelliment?
Els biomarcadors són indicadors mesurables que ens ajuden a entendre com
està funcionant el nostre organisme i com evoluciona amb el temps.
En el context de l’envelliment, busquem aquells senyals que ens permeten
detectar de manera precoç la pèrdua de funcionalitat o l’aparició de fragilitat,
abans que apareguen malalties greus.
Els autors classifiquen aquests biomarcadors en dos grans grups:
1. Biomarcadors moleculars
Inclouen elements com:
* la metilació de l’ADN (les anomenades “edats epigenètiques”),
* la longitud dels telòmers,
* o els perfils proteòmics i metabòlics de la sang.
Aquests marcadors reflecteixen el “rellotge intern” de les nostres cèl·lules. Tot i
això, encara presenten molta variabilitat i poca validació en humans, per la qual
cosa són més útils per a la investigació que per a la pràctica diària.
2. Biomarcadors fisiològics i funcionals
Aquests són molt més tangibles i aplicables:
* la força muscular,
* la velocitat de marxa,
* la capacitat cardiorespiratòria (VO₂max),
* l’equilibri i la coordinació,
* la composició corporal o el nivell d’activitat física diària.
Segons Furrer i Handschin, aquests indicadors són actualment els més fiables
per predir salut, fragilitat, morbiditat i mortalitat. I el millor de tot: es poden
mesurar fàcilment, sense risc i amb instruments accessibles, incloent
dispositius com els wearables (equips electrònics intel·ligents que poden usar-
se en la roba o com accessoris) o tests físics simples.
L’exercici com a “medicament” universal
La revisió destaca un missatge clau: cap fàrmac pot igualar els beneficis
globals de l’exercici físic regular.
Tot i l’interés per trobar pastilles “antiaging”, com la metformina o la rapamicina,
la ciència demostra que aquestes substàncies poden interferir en les
adaptacions positives de l’exercici sobre la musculatura o el metabolisme.
En canvi, l’activitat física —adaptada a cada persona i practicada amb
constància— actua com una autèntica teràpia regeneradora. Millora:
* la massa i força muscular,
* la salut cardiovascular i respiratòria,
* la sensibilitat a la insulina i el metabolisme,
* la densitat òssia,
* i també la salut mental i emocional.
A més, l’exercici augmenta la nostra resiliència fisiològica: ens fa més capaços
de respondre als reptes físics, a les malalties i a l’estrès quotidià.
Una nova manera d’entendre la prevenció
Els autors proposen un model integral de seguiment de la salut que comença
des de jove i s’estén al llarg de tota la vida.
Aquest model combinaria:
* avaluacions funcionals regulars (força, equilibri, capacitat aeròbica),
* indicadors bàsics de laboratori (com lípids, glucosa, marcadors
inflamatoris),
* i informació de salut quotidiana (son, alimentació, activitat, estrès).
Amb aquesta informació es podria crear un “passaport personal de salut”, que
permetria veure l’evolució individual al llarg del temps i detectar precoçment
qualsevol desviació o pèrdua de funcionalitat.
El repte: fer-ho realitat
El gran desafiament no és tecnològic, sinó d’hàbits i d’adherència.
Encara que sabem que l’activitat física, una alimentació equilibrada i un
descans adequat són essencials, moltes persones troben difícil mantenir
aquestes rutines a llarg termini.
Furrer i Handschin destaquen que la solució ha de vindre de diferents nivells:
* polítiques públiques que fomenten entorns actius (ciutats més
caminables, parcs, carrils bici);
* sistemes sanitaris que incentiven la prevenció més que el tractament;
* professionals de la salut formats per prescriure exercici i hàbits
saludables;
* i, finalment, la responsabilitat individual d’entendre que cuidar-se és una
inversió, no una obligació.
En aquest sentit, la fisioteràpia i l’osteopatia integrativa tenen un paper clau: no
sols per recuperar funcions, sinó per acompanyar, educar i motivar la persona
en el seu procés de manteniment de la salut i l’autonomia.
En resum
Aquest treball científic ens recorda que ja tenim a les nostres mans les eines
més potents per envellir bé.
Els biomarcadors fisiològics ens ofereixen una finestra clara sobre com està el
nostre cos i com respon als nostres hàbits.
L’activitat física, la nutrició conscient, el descans reparador i la gestió emocional
continuen sent les estratègies més segures i efectives per conservar la vitalitat.
Com diuen Furrer i Handschin, no cal esperar una píndola miraculosa: “Una
marea alta aixeca tots els vaixells.”
Cuidar-nos individualment és també fer créixer la salut col·lectiva.
* A Corporalment, treballem per un envelliment sa i actiu *
A Corporalment som especialistes en envelliment saludable i salut vital. Des de
la fisioteràpia, l’osteopatia integrativa, l’exercici, la nutrició i l’educació en hàbits
de vida, t’ajudem a millorar la teua salut global, prevenir el desgast propi de
l’edat i retardar els efectes de l’envelliment de manera natural i respectuosa
amb el teu cos. El nostre objectiu és que recuperes i mantingues la força, la
mobilitat i l’energia necessàries per viure amb qualitat, autonomia i benestar a
qualsevol edat
Referència científica
Furrer, R., & Handschin, C. (2025). Biomarkers of aging: From molecules and
surrogates to physiology and function. Physiological Reviews, 105(4),
1609–1694.
Published March 20, 2025. Copyright © 2025 The Authors.
Licensed under Creative Commons Attribution CC-BY 4.0.
American Physiological Society.
https://doi.org/10.1152/physrev.00045.202
