El procés per recuperar una lesió, per sort, està canviant molt. Abans era tot molt protocol·lari i força diferent de com és ara i com hauria de ser en realitat. Els tractaments se centraven en l’anatomia i la prescripció d’exercicis analítics amb protocols tancats. El treball passiu era, en la majoria de casos, el més predominant. Què vol dir això? Doncs, que el pacient no havia de fer res i la responsabilitat recaia únicament en la feina dels professionals. No obstant això, des de llavors han canviat molt les coses i afortunadament els processos de recuperació es veuen com un procés global i actiu.

Abans es parlava de genolls, colzes, cervicals, etc. com si foren parts separades de la persona i vingueren a consulta per separat, sense el seu cos. Afortunadament, la comprensió del pacient com una unitat única i indivisible ens permet mirar molt més enllà i ampliar el focus a tot allò que l’envolta entenent que no s’han de recuperar lesions sinó persones, amb tot allò que això implica. És més, nosaltres, els professionals de la salut, no recuperem res, és la pròpia persona la que ha de ser el centre de tot el procés i n’ha de ser conscient.

Aquesta nova percepció de la recuperació té coses bones i no tan bones. Una de les dolentes és que els protocols que caben en un full i que suposadament serveixen per a tothom, en realitat no són l’ideal. Cal que el professional de la salut l’adapte a cada persona, i no només des de la part de rehabilitació que convencionalment coneixem (fisioteràpia i exercici terapèutic), sinó que cal anar molt més enllà i implicar al pacient en el seu procés de recuperació de forma totalment activa i millorant altres aspectes de la seua vida que són igual o més importants que la rehabilitació en sí. Ens volem referir a la part psicològica, nutricional i al fet de prendre fàrmacs a tot hora, com si foren la solució a tots els problemes! En este article profunditzarem una mica més en esta última part , que pot ser avui en dia siga encara la més desconeguda, donat que encara molts pocs professionals fan recomanacions en este sentit quan es produeix una lesió.

Primer de tot, hem de saber que qualsevol lesió té 3 fases: Inflamació, proliferació i remodelació. Com tothom sabem, en el moment en què ens fem mal, per qualsevol raó, el primer que produeix el nostre cos és una inflamació. Al contrari del que molts pensen, això és molt bo, donat que protegeix el nostre cos i la seva senyal indueix l’arribada de cèl·lules immunitàries.

Per posar una analogia, anem a pensar que quan es produeix una lesió, la primera fase d’inflamació és com un incendi en un edifici, com si es produira una explosió de gas momentània en una casa i comença tot a encendre’s, les flames i el foc són els protagonistes principals.

La segona fase, de proliferació, serien els bombers, els qui venen a apagar el foc amb el seu dur treball i també els sanitaris, que acudeixen ràpidament al lloc afectat per si hi ha ferits greus a qui atendre.

L’última fase, de remodelació, ja seria el personal de la neteja, obrers, electricistes… la funció dels quals també és necessària per tal de deixar la casa el més pareguda possible a com estava abans de l’ncendi.

Què he de fer si em lesiono?

Quan prenem un antiinflamatori, tallem estes fases en el moment de l’arribada dels bombers. Per suposat que amb el fàrmac ajudem a tallar el foc, però impedim que els bombers i els sanitaris acaben la feina com cal i no deixem que la fase de neteja i reconstrucció de l’edifici es realitze tal i com s’hauria de fer, amb la qual cosa, sí, apaguem abans l’incendi, això és cert, però la casa no acabarà d’estar mai 100% recuperada i pot ser sempre haguem d’estar arreglant cosetes que no han quedat bé.

Coneixent esta fita tan bàsica de la nostra fisiologia, aleshores, penseu què hem de prendre un fàrmac antiinflamatori per frenar la inflamació? La resposta és clara i precisa: NO.

Si revisem el treball del Dr Charlres Serhan de la Universitat de Harvard, ens mostra gran quantitat de literatura científica on es parla d’allò que anomenen Resolemics”. Es tracta d’un conjunt de mediadors especialitzats pro-resolvents (Specialized Pro-resolving Mediator, SPM) derivats del greix Omega 6 (AA) i de l’Omega 3 (EPA i DHA) coneguts com lipoxines, resolvines, protectines i maresines. Estes publicacions mostren les rutes moleculars mitjançant les quals estos mediadors ajuden a abolir la inflamació després que la mateixa ja haja fet tot el seu treball.

Amb l’estudi dels Resolemics, hem pogut entendre com, afortunadament, la inflamació és un procés que no depèn dels antiinflamatoris per poder-se aturar i que, lògicament, el nostre cos, de la mateixa manera que té les eines per poder inflamar, també les té per poder aturar la inflamació una vegada aquesta ja ha fet la seua feina. Interrompre este meravellós procés mitjançant fàrmacs ocasionarà que el procés inflamatori no puga cursar amb naturalitat. De la mateixa manera, tampoc ho farà el nostre cos si no compta amb els greixos pro-resolvents. Si prenem antiinflamatoris sense que siguen necessaris, no es resoldrà la inflamació de manera adequada i el teixit implicat s’acabarà fibrosant.

Per tant, potenciar les rutes moleculars que modulen la inflamació sembla una via molt més coherent que bloquejar-les, no és així?

Aleshores, què hauríem de fer davant d’una lesió?

  1. Acudirem al nostre fisioterapeuta de confiança per tal que ens faça un seguiment adequat i un pla d’exercici terapèutic personalitzat i adaptat a les nostres necessitats.
  2. Només prendrem fàrmacs en el cas que el dolor supere 7 sobre 10 (sent 0 res de dolor i 10 màxim dolor). No hem de prendre medicaments si el dolor és inferior. Estos no ajudaran a curar el procés més ràpid, sinó que el bloquejaran generant que es resolga de manera molt menys eficaç.
  3. Menjarem aliments pro-resolvents: peix blau i marisc (font d’EPA i DHA). També ous i fetge biològic (font d’AA), oli d’oliva verge extra cru, alvocat, carlota, coriandre, fruits del bosc, pinyons i cúrcuma.
  4. Ens hidratarem amb aigua mineralitzada, res de begudes processades ni sucs envasats.

Ara ja podeu entendre que la nutrició té un paper molt important en la recuperació de qualsevol tipus de lesió. No només en aquelles lesions greus que impliquen una interrupció dels entrenaments en cas d’esportistes sinó també en la recuperació de patologies posturals i/o tensionals que ens afecten dia a dia produint contractures, dolors musculars, articulars… Ens agrade o no, les lesions ocorren molt a sovint, de vegades massa! i quan estem en una situació així, hem de saber com ajudar el nostre cos a recuperar-se abans i de la millor manera possible.

A Corporalment estem per ajudar-te. Vine o contacta’ns i pregunta!

I recorda: La salut està a les teues mans, però nosaltres estarem ací per ajudar-te a trobar-la!

Dra Mireia Martí i Salvador 

Dirección

Calle Lagasca 12
12003
Castellón de la Plana

¿Dónde estamos?

Datos de contacto

COLABORADORES

Diseño y posicionamiento web by TANTATA SOLUTIONS | © CORPORALMENT CASTELLÓ

error: Content is protected !!