COMENCEN A DONAR HORARIS D’EIXIDA PER ALS XIQUETS, PERÒ QUÈ PASSA AMB LES PERSONES MAJORS?

No soc científica, ni política, però soc especialista en activitat física per a persones majors, i tinc relació diària amb grups que abasten gent dels 60 fins als 95, gent que és una autèntica motivació per a mi.

Crec que no cal justificar com contribueix a la qualitat de vida i la percepció de salut el fet de ser una persona activa a tots els nivells: físic, psicològic i socio-afectiu.

La dinamització sociocultural i l’educació per a la salut d’aquest col•lectiu, que ha costat anys que siga important en les agendes polítiques, ha millorat la manera de viure de totes aquestes persones, i també de la resta de la societat. Perquè? Perquè van menys als metges, perquè són autosuficients, més responsables de la seua pròpia salut i per tant, proactius en la cerca del seu propi benestar. Han aprés a continuar gaudint de la vida mentre la salut els ho permeta, amb dignitat i amb mereixement, perquè se n’ocupen.

Sabem que són el col•lectiu més vulnerable enfront d’aquesta crisi, però és un grup tan gran i heterogeni que no podem ficar-los a tots en el mateix sac. Fins i tot estem començant a incloure a persones de 60 anys en aquest grup social, que en teoria encara poden treballar, i no obstant això, no poden eixir a fer exercici, caminar o relacionar-se a distància amb altres persones? És important diferenciar entre les persones majors dependents, que viuen en residències, amb malalties cròniques, amb salut delicada, i aquelles que són independents i que amb el seu esforç han adquirit hàbits molt saludables, a tots els nivells, i que són una descàrrega per al sistema sanitari.

Ens preocupa la salut de totes les edats: infantesa, joventut, adultesa, i per descomptat la de les persones majors.Però, francament, el tancament, la inactivitat física i l’aïllament social són una mala combinació per a la cerca d’aquesta salut. Quan obriguem les portes ens trobarem amb altres tipus de problemes de salut que ara s’amaguen darrere del virus. Afortunadament, la gent jove es reposa amb facilitat de la inactivitat, igual com d’una grip o d’una operació. Però i les persones majors? Què passa amb aquest gran grup de persones per a les quals l’activitat física habitual els dona la vida? Moltes estan aïllades o viuen soles i tot això els està fent perdre energia i capacitats. I ara que tots podrem començar a eixir i recuperar forces, què passarà amb ells? Com impedirem que continuen afeblint-se per a contribuir a aqueixa descàrrega social que ha costat tant guanyar? Com eixiran aquestes persones d’aquesta quarantena? Doncs eixiran més majors, més envellides i més dependents, sobretot a nivell físic, perquè el que es guanya lentament es perd molt ràpid.

Reflexionem, per favor, reflexionem amb molta atenció sobre quin serà el pla per a aquestes persones, quina serà la seua “desescalada”. Perquè aquelles persones que han estat fortes ara per a aquest coronavirus potser no ho estaran tant per a la grip de l’hivern que ve, o per a evitar les caigudes per la pèrdua de força i equilibri.

I si pretenem evitar la propagació del virus prohibint la participació en activitats beneficioses per a elles? Fins quan? Entenc el dilema, i caldrà estudiar opcions, però no hauria de ser una opció allargar molt l’endormiscament d’aquest col•lectiu. Potser quan els volem traure de la seua hibernació siga tard per a molts. Llavors aquesta societat del benestar haurà fet un pas enrere.

Inés Calduch Ríos és llicenciada en Ciències de l’Activitat Física i l’Esport, Codirectora de Corporalment, Castelló de la Plana.

Dirección

Calle Lagasca 12
12003
Castellón de la Plana

¿Dónde estamos?

Datos de contacto

964 634 640
[email protected]

COLABORADORES

Diseño y posicionamiento web by TANTATA SOLUTIONS | © CORPORALMENT CASTELLÓ

error: Content is protected !!